Senyoria PDF

El nom deriva de Palatiolo i hi ha indicis que l’indret era fortificat de molt abans. Senyoria PDF aigües de la Tordera, aprofitades amb séquies i valls, servien per a regar les terres i per als molins bladers, paperers i drapers que s’hi establiren en emfiteusi, monopoli de la baronia.


Författare: Jaume Cabre.

Sembla que el segle XIII el castell de Palafolls era ja una gran fortalesa. 968 en la fundació del monestir benedictí de Sant Pau a la moderna Sant Pol de Mar. Del castell de Palafolls hi ha constància des de 1035 i centrà la baronia de Palafolls, que comprenia Palafolls, Malgrat, Santa Susanna i part del de Blanes. El 1113 Ramon Berenguer cedí la senyoria major als vescomtes de Girona que després s’anomenaren Cabrera.

El 1301 Pere III passa la jurisdicció als Cabrera dels quals un bon nombre d’aquestes hi depenien, per la zona de Tordera-Montseny. Els Palafolls adquiriren el comtat d’Ariza. El primer nucli que va tenir carta de poblament per concessió de Berenguer de Palafolls i Constança, l’any 1245, fou Vilanova de Palafolls, que avui és Malgrat. Vers l’any 1370, en època de Pere el Cerimoniós, i després d’un greu enfrontament entre la noblesa catalana i la petita noblesa sense dominis d’importància. El rei Pere donà suport a aquests darrers, que formaren una lliga anomenada convinença dels cavallers de Catalunya i designaren quatre conservadors per a dirigir la lluita, un dels quals fou Guillem de Palafolls.

Maresme es posaren al costat de Barcelona. L’any 1966 es va crear l’entitat „Amics del Castell de Palafolls“, que vetlla pel castell. El 1971, l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell va restaurar-ne l’església. Les restes que es conserven del castell de Palafolls van del final del segle X fins al segle XIV, en què assoleix la seva grandària actual.

La planta del castell, de forma allargada, és força complexa, dividida entre la part sobirana i la jussana. El primer clos de muralles, el més exterior correspondria al segle XIV, d’alts murs gruixuts amb sageteres que, alhora, servien de contenció de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda emmerletat, comprèn les restes d’una gran sala, sota la qual apareixen sitges o cellers. Destaca també la capella, aixecada sobre les restes de la capella del castell. Petita església d’una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Per altra banda destaca també la sala principal del castell, que s’aixeca juntament amb el semisoterrani aprofitant el desnivell del terreny.