Meva Petita Estacio De Tren, La (el Meu Petit PDF

Barcelona ha encès els llums de Nadal. Caminem pels dies més curts de l’any i la llum és un dels elements característics d’aquestes festes que celebren el final i el meva Petita Estacio De Tren, La (el Meu Petit PDF del cicle agrícola anual que marca tradicionalment el calendari. La vida es reclou al voltant de la llar, a l’escalfor del foc i el bestiar, com en un pessebre. La gent es reuneix en el silenci de la nit.


Författare: .

Les festes religioses al voltant del solstici d’hivern se superposen sobre festivitats paganes molt més antigues i s’anuncien dies abans amb un ritual. Advent amb motius vegetals i quatre espelmes, cada una de les quals s’encén el diumenge corresponent abans del dia 25. Els puristes es posaran les mans al cap quan sàpiguen que aquesta moda la van dur a la ciutat, com ens explica Xavier Theros, els mariners americans de la Sisena Flota. Un any més tard, es van posar llums també a la Rambla, la Via Laietana i el carrer de Pelai. En ser una festa rural traspassada a l’àmbit urbà a primers del segle XX, s’ha perdut gairebé arreu el costum de cremar-lo després de Nadal i aprofitar-ne les cendres com a talismà per protegir la llar i remei per guarir malalties. Farem un esforç i mirarem més enllà dels llums dels aparadors, de la fressa, del brogit de la gent pels carrers. Ensumarem l’olor de molsa, d’eucaliptus, d’encens, de fred.

Fas venir ganes de celebrar totes les festes amb totes les seves litúrgies! Barcelona -si més no la que patim a la Gran Via, que semblen braçalets del tot a cent-. 25 watts fan llum amb penombres. Tens raó, Lior, les d’abans no eren gaire diferents de les d’ara. La part més externa sempre té alguna cosa de comercial i promou la dispersió mental. Ara costa tenir aquest poder de concentració i submergir-se en el que té de simbòlic. Aquest cop veig que se t’ha escolat la lírica dins dels text, i m’ha semblat fins i tot oportú.

Fa molt de temps que procuro no celebrar absolutament res per nadal, i intento viure’l com un islàmic o com senzillament com un ateu. Els records em venen a incordiar, òbviament, i llavors no em queda altre remei que acollir-los i conviure-hi. Lluís, hi ha coses que es remouen per dins, sense cap base lògica, només emocional, i cal treure-les. Però com et vaig dir l’altre dia, costa crontrolar aquesta lírica.

Què boniques eren les llums de bombetes incandescents. Molt antiecològiques, sí, però la llum era més natural i algunes es fomien i deixaven foraets. Bcn sembla una disco ben hortera. Recordo quan l’avi m’explicava que el gegantí avet que guarnia la Plaça St. Jaume era un obsequi del govern andorrà. No em queixo ni me n’enyoro, però mentre tingui memòria i records viure l’excitació íntima de les emocions, que perviuen més enllà de les coses materials. I recordo haver vist l’avet transitant pels carers de Barcelona.

Que no ens vinguin amb hòsties! Quin western de carretera no seria! Enlloc del rude conductor Yves Montand del „Salaire de la peur“, jo hi posaria a un ferreny i convincent Eduard Fernández. Girbén, una barreja de road movie i western seria genial: un llenyataire del Pirineu i un camioner que es disputen els amors de la pubilla de Can Jorba. Com pot ser que sàpigues i t’interessin coses de fa tants anys de Barcelona, si tu encara ets un xaval com aquell que diu? L’enhorabona, una abraçada i Bon Nadal! El que et diré també ho has viscut tu.

La meva àvia materna i mon pare van alimentar la meva memòria des de ben petit. A casa, els relats orals i mantenir els ulls ben oberts per veure tot el que passa al teu voltant eren assignatures obligades. Després, la passió per la literatura m’ha ensenyat a construir la forma de relatar. A banda d’això, hi ha la sensibilitat personal que fa que sigui molt conscient de les meves emocions. Ara, per desgràcia, la Història ja no es construeix a casa.

Quan tenim una certa edat comencem a recordar a vegades amb nostàlgia com eren i es celebraven les festes abans. Però els temps canvien i poc hi podem fer. Personalment ja fa temps que procuro celebrar el menys possible aquestes festes ja que no m’agraden gens. Però això és una opció personal. Però malgrat passa unes bones festes i que tinguis un bon any Enric. Malgrat tot, m’agrada reviure el record fictici d’aquell espai de la infantesa on tot era creïble. Bon Nadal per tu i familia Enric !

L’enyorança compartida està bé, permet compartir records, Jaume. Moltes vegades vaig sentir „aquest any els reis són pobres“. Jaume i Joana, bones festes i bon any! El solstici de hivern acostuma a ser un día grís antesala de les festes que ens porten al any nou. Hi ha anys de tot, no, Àngel? Ara, si et refereixes metafòricament, alguna cosa de cert hi ha en la grisor d’aquest dies que volen ser lluminosos.