El teu primer any PDF

RUS Imperial Order of Saint Alexander Nevsky ribbon. RUS El teu primer any PDF Order of Saint Andrew ribbon.


Författare: Àngels Farré París.

RUS Imperial Order of Saint Anna ribbon. Order of the Golden Fleece Rib. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d’èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. La desastrosa invasió de Rússia l’any 1812 va marcar el punt d’inflexió. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l’exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials.

Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. França comprés l’illa a la República de Gènova. Napoleone anys després va canviar el seu nom per l’afrancesat Napoléon Bonaparte. El registre més antic d’aquest nom apareix en un informe oficial datat del 28 de març de 1796. La seva família formava part de la noblesa local. El seu pare va aconseguir que Napoleó i el seu germà Josep es traslladessin a la França continental, per estudiar a l’escola militar francesa de Brienne-le-Château a l’edat de 10 anys.

Poc després de començar la revolució, Napoleó es trobava a Còrsega. Napoleó va ser nomenat comandant de l’exèrcit francès a Itàlia l’any 1796. Va derrotar successivament quatre generals austríacs, les tropes dels quals eren superiors en nombre, i va obligar Àustria i els seus aliats a signar la pau. El 1798 va dirigir una expedició a Egipte, que es trobava sota domini de l’Imperi otomà, per tallar la ruta britànica cap a l’Índia. El març de 1798, Bonaparte va proposar dur a terme una expedició per colonitzar Egipte, aleshores una província de l’Imperi otomà, amb l’objectiu de protegir els interessos comercials francesos i tallar la ruta de la Gran Bretanya a l’Índia. De camí a Egipte, l’expedició de Bonaparte conquista Malta el 9 de juny, expulsant l’orde Hospitalari. Desembarca a Alexandria l’1 de juliol de 1798, eludint temporalment la Royal Navy.

Napoleó va deixar un contingent de 13. L’assalt de Jaffa va ser particularment brutal. Encara que els francesos es van apoderar de la ciutat després d’unes poques hores de combat, els soldats de la República van assassinar a baionetades 2. 000 turcs de la guarnició que tractaven de rendir-se.

A continuació s’acarnissen durant tres dies amb la població civil, robant i matant homes, dones i nens. La matança va culminar quan Bonaparte va ordenar l’execució de 3. Amb el seu exèrcit debilitat, i incapaç de prendre la fortalesa d’Acre, Bonaparte es va veure obligat a tornar a Egipte el maig de 1799. Per tal d’accelerar la seva marxa, els presoners van ser executats i els malalts abandonats a una mort segura.

De tornada al país del Nil, el 25 de juliol Bonaparte va derrotar els otomans en el seu intent de desembarcament a Abukir. Amb la situació a Egipte estancada i la cada vegada major inestabilitat a França, Bonaparte va abandonar el país en una goleta rumb a França, deixant el comandament al general Kléber. Durant la seva estada a Egipte, Bonaparte va seguir de prop els afers europeus, obtenint informació principalment dels diaris i dels despatxos que li arribaven irregularment. El 23 d’agost va decidir sorprenentment embarcar cap a França, aprofitant una relaxació temporal del bloqueig als ports francesos per part de la flota britànica. Quan va arribar a París el mes d’octubre, la situació militar havia millorat després de diverses victòries sobre l’enemic. La República, però, estava en fallida i el Directori, corrupte i ineficient, estava en el seu nivell més baix de popularitat. Un dels directors, Joseph Sieyès, va demanar a Bonaparte el seu suport per executar un cop d’estat contra la Constitució existent.