Animales de la granja. ¡Cua! ¡Cua! PDF

Animales de la granja. ¡Cua! ¡Cua! PDF LoopiaWHOIS to view the domain holder’s public information. Are you the owner of the domain and want to get started? Login to Loopia Customer zone and actualize your plan.


Författare: .

Register domains at Loopia Protect your company name, brands and ideas as domains at one of the largest domain providers in Scandinavia. Our full-featured web hosting packages include everything you need to get started with your website, email, blog and online store. Por qué planificar tu viaje con minube? Please forward this error screen to 198. El boc és el mascle de la cabra, i també se l’anomena cabró. Les cries de les cabres s’anomenen cabrits i cabrides.

La cabra fou un dels primers animals domesticats per l’home. Els agricultors del Neolític van començar a fer pasturar cabres salvatges per tenir més fàcil accés a la llet i la carn, principalment, així com per la seva femta, utilitzada com a combustible, i els seus ossos, pèl, tendons i pell per a roba, construcció i eines. La restes més antigues de cabres domesticades, de fa 10. Històricament, la pell de cabra s’ha utilitzat per a fer bots d’aigua i vi, usats tant en viatges com en el transport de vi per a la venda. També s’ha utilitzat per fabricar pergamí. Les cabres es consideren petits animals de granja, en comparació amb animals més grans, com vaques, camells i cavalls, però més grans que els animals de granja més petits, com ara les aus de corral, conills i abelles.

Cada raça reconeguda de cabres té intervals de pesos específics, que poden variar des dels més de 140 kg dels bocs de les races més grans, com la Boer, fins als 20 a 27 kg de les femelles de les races més petites. La majoria de les cabres tenen, de forma natural, dues banyes, de diverses formes i mides depenent de la raça. Tenen un estómac amb quatre cambres: el rumen, el reticle, l’omàsum i l’abomàsum. Les cabres arriben a la pubertat entre els tres i quinze mesos d’edat, depenent de la raça i l’estat nutricional. No obstant això, la separació de les femelles joves que això comporta no sol ser possible en ramats amb gestió extensiva i moviment lliure. En climes temperats i en races alpines, l’època de cobriments comença quan la longitud del dia s’escurça, i acaba a tot tardar a principis de primavera.

A les regions equatorials, les cabres poden cobrir-se durant tot l’any. En aquestes regions l’èxit en els cobriments depèn més del farratge disponible que de la durada del dia. Les cabres adultes de qualsevol raça o regió entren en zel cada vint-i-un dies durant un període de dues a quaranta-vuit hores. Els bocs de races equatorials poden mostrar una disminució estacional de la seva fertilitat però, igual que les femelles, poden aparellar-se tot l’any. Els bocs en zel es caracteritzen per una disminució en la gana i un interès obsessiu en les cabres. La durada de la gestació és d’aproximadament 150 dies. Les bessonades són habituals, amb parts simples i triples també comuns.

Menys freqüents són els parts amb quadrigèmins, quintigèmins, i fins i tot els sextuplets. El part, resultat de l’acció coneguda com a „cabridar“ en general es produeix sense complicacions. El part provoca també l’inici de la lactació. La producció de llet varia amb la raça, l’edat, la qualitat i la dieta de la cabra. Les cabres lleteres produeixen entre 680 i 1. 810 kg de llet en 305 dies de lactació.

De mitjana, una cabra lletera de bona qualitat donarà almenys 3 kg de llet per dia durant la lactació. Tot i que les cabres tenen fama d’estar disposades a menjar gairebé qualsevol cosa, incloent llaunes i caixes de cartró, les cabres realment no mengen matèries no comestibles. Són animals més brostejadors que no pasturadors com les vaques o les ovelles. La digestió de la llet comença a l’abomàsum, ja que durant la succió la llet passa directament des de l’esòfag a l’abomàsum sense passar pel rumen gràcies a la formació del solc reticular.